Espectacle bilingüe (Castellà i Català)
1h. 40min.
El paper de Isabel serà substituït per Clara Altarriba a la funció del 28/03
Fitxa artística
Dramatúrgia: Àfrica Alonso Bada
Composició musical: Andrea Puig Doria | Àfrica Alonso Bada
Repartiment:
Carmen - Júlia Jové
Isabel - Àfrica Alonso Bada
Direcció Escènica: Marilia Samper
Música en Directe: Andrea Puig Doria i Marta Pons
Direcció Musical: Andrea Puig Doria
Il·luminació: Esther Porcel i Arnau Ribell
So: Jordi Ballbé i Raimon Segura
Concepció de l’Espai: Idoia Costa
Escenografía | Vestuari: La Cicatriz
Assessorament de moviment: Nora Baylach i Kevin Antequera
Fotografia: Nora Baylach
Producció Executiva: Daria Nicolau, Laia Balaguer i Sandra Marcén
Ajudant de Direcció: Laia Nogueras i Sergi Salicrú
Grafisme | Disseny | Xarxes: Júlia Millet
Regidoria: Laura Nogueira
Estudiant en pràctiques: Cecília Nofre
Cap tècnic del teatre: Jordi Ballbé
Tècnic de llums: Víctor Cárdenas
Premsa: Albert López i Judit Hernández
Màrqueting i comunicació: Publispec
Aplicacions gràfiques: Santi&Kco
Projecte en creació a la Nau Ivanow
Sinopsi
Isabel és una jove professora d’història d’una escola de Barcelona durant els anys del franquisme a Espanya i està profundament enamorada de Carmen, la professora de literatura.
Sense voler però sense poder evitar-ho, neix una història d’amor entre elles dues que semblarà haver-se d’acabar quan la família de Carmen, de pensament fortament conservador, l’obliga a internar-se a un hospital de malalts psíquics per curar-se d’aquest amor que no pot ser i que no està ben vist. Temps després, Carmen retorna a casa amb Isabel, deixant família, hospital i feina enrere, havent d’enfrontar-se ara a les seqüeles que els electro-shocks que ha estat rebent a l’hospital li estan causant. Isabel intentarà ajudar-la a sobreviure fins les últimes conseqüències.
El Col·lectiu La Cicatriz porta aquesta història, inspirada en fets reals, als escenaris, de la mà de la direcció de Marilia Samper i amb un format únic. La combinació de text i música en una obra que pretén trencar amb el silenci, i reivindicar les vides de les lesbianes com el que són: la memòria històrica del nostre país.